Història de la revista Cultura

El mes de desembre del 2018, la revista Cultura de l’AAEET de Valls, va complir 90 anys des de la publicació del seu primer número, edat que la situa en un dels primers llocs de la premsa comarcal catalana vigent més antiga, essent la degana de les comarques tarragonines. De fet, es poden comptar amb els dits d’una mà les capçaleres de premsa comarcal que veieren la llum abans que la nostra revista i que els seus números encara surten al carrer. Des d’aquell llunyà mes de desembre del 1928, Cultura ha publicat un total de 911 números, sortint primer amb un número per mes, i des del 1973 amb onze números per any, en agrupar en un de sol dos mesos, habitualment els de juliol i agost. 

El primer número de Cultura va arribar a les mans dels lectors el 15 de desembre del 1928, però la idea de crear aquesta revista i els primers intents per convertir-la en realitat retrocedeixen un any més, fins els primers moments de la constitució de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola Professional de Valls, la qual tingué lloc el 23 de febrer de 1927. Així ens trobem que els primers reglaments de l’entitat, datats el 23 de març d’aquell any, contemplaven la publicació d’un butlletí com a un dels mitjans a emprar per tal d’assolir els objectius de l’entitat, que no eren altres que “(…)atender al mejoramiento en general de sus asociados, así como el perfeccionamiento de la técnica especial”.

La possibilitat de crear una publicació fou pressa seriosament per la primera Junta Directiva de l’Associació, que en la reunió celebrada el 21 de juliol del 1927, acordà iniciar les gestions que permetessin la publicació, a partir del mes d’octubre d’aquell any, d’un butlletí amb una periodicitat mensual, que fes funció de portaveu de l’entitat i que tingués com a objectius el foment de la cultura i l’ensenyament en general. La Junta va comptar des d’un primer moment amb la col·laboració dels professors de l’Escola Professional (que l’any 1929, es convertiria en Escola del Treball) Josep Sabaté i Jaume Nadal, que a més era el director de l’Escola, i escollí el nom de Cultura per a la futura publicació, ja que indicava el tarannà que es pretenia donar al portaveu i perquè era un terme que mantenia la mateixa grafia i significat tant en castellà com en català. La qüestió de l’idioma amb el que es publicaria va portar alguns maldecaps a la Junta, tot i que el context del moment, la dictadura del general Primo de Rivera i la seva política d’expansió del castellà en l’àmbit públic, va acabar per fer decidir que es fes en castellà. Però el fracàs dels diferents sistemes d’obtenció de numerari destinat a cobrir les despeses de publicació, va provocar que s’aturés aquest primer intent a començaments de setembre d’aquell any.

Les gestions no es reprengueren fins la reunió de Junta del 23 d’agost del 1928, en la que diversos professors tornaren a proposar la creació de Cultura, donant el seu suport perquè així fos. La Junta, que continuava considerant necessària la publicació del portaveu, va recollir l’oferiment dels professors i conjuntament amb ells va reprendre les gestions que permetrien que el primer número de Cultura veiés la llum el 15 de desembre d’aquell any. En aquelles dates inicials, diversos professors de l’Escola es van fer càrrec de la confecció i direcció del butlletí, essent els primers l’equip format pels professors Josep Sabaté, que n’esdevingué el director, Poblet, que en fou redactor i corrector i Francesc Mateu, que es comprometia a fer-hi una aportació econòmica anual. La situació va començar a canviar el desembre de 1929, quan es constituí el primer cos de redacció de Cultura, format per associats i alumnes de l’Escola, fet que els va donar un major paper en la confecció i muntatge de la publicació, tot i que el director continuava sent un professor de l’Escola. Uns anys més tard, el 1932, amb el nomenament com a director d’Antoni Massó, per part de la junta directiva de l’AAEET, la direcció va començar a recaure en associats. Del 1932 també cal destacar que fou l’any que s’incorporaren les primeres noies al cos de redacció de la revista, concretament les associades Pepita Mateu i Maria Claravalls.

Pel que respecta a la qüestió econòmica, malgrat els constants problemes d’aquest tipus que havia d’afrontar l’AAEET degut a l’augment del cost de la publicació, l’entitat hi esmerçà esforços augmentant la quota dels associats i dels subscriptors, per tal que el seu portaveu continués estan present cada mes en les llars dels associats. Per la seva part, el Patronat de l’Escola, conscient de la utilitat de Cultura tan pels alumnes com pels associats, hi destinà subvencions, i entre els anys 1933 i 1936 s’arribà a fer càrrec de tota la despesa econòmica de la revista.

Tal com s’havia acordat en un primer moment, inicialment Cultura estava escrita en castellà, tot i que cada vegada eren més els col·laboradors que aportaven els seus articles en català, fins que la desaparició de la dictadura l’any 1930 va portar com a conseqüència que a partir d’aquell moment Cultura estigués majoritàriament escrita en català. Inicialment, la publicació, de mida quartilla, tan sols comptava amb vuit pàgines, que lentament anaren augmentant, passant a les dotze en els primers mesos del 1931, a les divuit el febrer del 1935 i a les vint-i-quatre, el desembre d’aquell darrer any, per tot seguit reduir el volum en algunes pàgines, quedant en divuit o vint al llarg del 1936. Pel que fa al seu contingut, des del primer moment es va diferenciar una part destinada a les notícies del conjunt de l’AAEET i de cadascuna de les seves seccions, una altra corresponia a les notícies referents a l’Escola, mentre que la resta de la revista estava formada per articles que hi publicaven professors, associats, alumnes o altres col·laboradors. Eren articles de temàtica diversa, encara que molts d’ells tractaven aspectes referents a l’Escola, l’Associació, l’ensenyament en general o a la nostra ciutat. De fet, el caràcter vallenc de la publicació es va fer evident des dels primers números. 

Durant la Guerra Civil del 1936-1939 els problemes econòmics s’aguditzaren, mentre el cos de redacció patia baixes constantment al ser mobilitzats els seus components, que es veien substituïts pels associats més joves d’ambdós sexes. Malgrat els seus esforços, la situació fou cada vegada més difícil, i es van veure obligats a treure constantment números que agrupaven dos i, fins i tot, tres mesos. D’altra banda, el nombre de pàgines baixava a dotze els darrers mesos del 1936 i a vuit a partir del número 100, que corresponia als mesos d’abril, maig i juny del 1938, mentre que la qualitat del paper emprat empitjorava ràpidament. Tot plegat va portar que el darrer número que sortís al carrer fos el 103, del novembre del 1938, en un moment que l’AAEET i la pròpia Escola del Treball estaven pràcticament desmantellades i quan tan sols faltaven menys de dos mesos perquè l’exèrcit franquista entrés a Valls. Amb aquest número es tancava la primera època de Cultura.

L’any 1940, amb la represa de l’AAEET, la Junta directiva es plantejà la recuperació de Cultura, però la migrada situació econòmica de l’entitat ho feia impossible. Malgrat això la necessitat de disposar d’un portaveu va fer prendre l’acord de confeccionar un butlletí mural mecanografiat, que exposat al tauló d’anuncis de l’entitat, acomplís aquesta funció. La Cultura mural va aparèixer a començaments de l’any 1943, i es mantingué fins el febrer del 1945, moment en que gràcies a les gestions portades a terme pels associats que la confeccionaven i sobretot gràcies al suport que van rebre de l’alcalde Josep Maria Fàbregas (director de la revista entre el 1945 i el 1961), es va aconseguir fer realitat el desig de l’AAEET de publicar de nou Cultura. El primer número va sortir a la llum el mes de març de 1945 amb divuit pàgines i, evidentment, degut al context existent, ho feu escrit completament en castellà. I així es mantingué, tret de la publicació puntual d’algun petit poema en català, fins a inicis de la dècada dels setanta, en que començaren a aparèixer articles en català en nombre creixent, fins al punt de que en els darrers anys de la dècada, Cultura estava escrita completament en català.

Una vegada més, al llarg dels anys quaranta i cinquanta, els problemes econòmics foren constants, a causa de continus increments del cost del tiratge, fet que motivà de nou que el Patronat de l’Escola ajudés a l’entitat cobrint una part de les despeses de publicació. Però la dissolució del mencionat Patronat l’any 1956, va provocar que definitivament l’Associació es fes càrrec amb els seus mitjans del total de les despeses. Malgrat aquestes dificultats, durant aquelles dècades, varen publicar alguns números extraordinaris amb més de vint o trenta pàgines, mentre que en els anys cinquanta, Cultura sortia amb un nombre de pàgines que oscil·lava entre les setze i les vint-i-dues.

Als anys seixanta i el començament dels setanta, sota la direcció de Jaume Aguadé Sordé, Cultura va augmentar el nombre de pàgines fins a vint o vint-i-quatre, i experimentà diverses millores de caràcter formal, amb l’adopció d’una nova composició tipogràfica del text. A partir del número 297, que agrupava els mesos de gener, febrer i març del 1971, la revista va abandonar el format de quartilla, per adoptar l’holandès. Aquest darrer número, que corresponia a l’extraordinari de les Festes Decennals d’aquell any, va fixar la línia que seguirien els següents números extraordinaris que, amb un elevat nombre de pàgines que arribaven en aquest cas fins les cent quaranta, recollien els articles de més de trenta col·laboradors. Els canvis també afectaren al format de la portada, que a partir del número 297 inclourà una o diverses fotografies o altres tipus d’imatge. 

El lent distanciament que es va produir entre l’AAEET i l’Escola a partir de començaments dels anys seixanta quedà reflectit a Cultura en el menor nombre de notícies del centre docent que s’hi publicaven, les quals apareixien recollides en un apartat que amb el temps quedà convertit en una relació dels fets que succeïen a la nostra ciutat. A mesura que passaven els anys, Cultura superava cada vegada més els límits de l’Associació i l’Escola esdevenint una publicació en la que s’hi tractaven tot tipus de temes referents a Valls, tan actuals com de qualsevol moment de la seva història. Aquell portaveu inicial es reforçava com a revista de caràcter cultural completament vallenca, sobretot a partir del gener del 1973, quan l’associat Pere Altès n’esdevingué director. Entre els anys 1973 i 1989 el tàndem format per Pere Altès i el subdirector Daniel Ventura millorà considerablement la qualitat formal i de contingut de la revista,  que va experimentar un dels períodes més destacats de la seva història i fixà la línia a seguir en endavant, obrint-la completament a l’estudi de qualsevol aspecte vallenc, entre els que destacava la publicació amb assiduïtat d’articles d’investigació històrica. 

Durant aquestes dècades, Cultura també va experimentar canvis formals. Així, a partir del 1976, la impressió de la revista va deixar de fer-se a l’impremta Castells, ja que el sistema de muntatge de text es va passar a fer completament amb fotocomposició a l’impremta Seri-graf. Mentre que el model de portada va deixar de ser fixa i es variava en cada número. D’altra banda, Cultura va  seguir augmentant el nombre de pàgines, que a la dècada dels setanta es movia, entre les vint-i-vuit i les trenta-sis, per passar als anys vuitanta, a oscil·lar entre les quaranta-vuit i les cinquanta-dues, tot i que de tant en tant hi havia números que arribaven a més de seixanta pàgines. A més, al llarg dels anys setanta va augmentar de manera progressiva, la presència de fotografies i altres imatges a les pàgines interiors de la revista, que fins aquells anys havien estat testimonials. També cal destacar que és en aquest període, quan Cultura comença a rebre guardons i distincions per la tasca realitzada al llarg de la seva història, com és el cas del I Premi Tasis-Torrent, l’any 1981, i la distinció, l’any 1984, atorgada per part del Departament de Cultura de la Generalitat, amb una placa i un pergamí, en reconeixement al fet de ser la sisena publicació de premsa comarcal vigent més antiga de Catalunya .

En Pere Altès deixà el càrrec de director el desembre de 1989 i durant un any Cultura va sortir com va poder. Primer ho va fer sense director, ocupant aquest càrrec Josep Comas Pié el març del 1990, però tan sols el va exercir fins el juny d’aquell any. Una vegada més la revista patia la mancança d’un director que coordinés l’equip de redacció i tirés endavant la revista. Davant d’aquesta situació, a les darreries del 1990 la Junta Directiva de l’AAEET va establir un acord amb l’empresa editora PACSA (l’actual Imatge-9), perquè tingués cura de la composició, impressió i distribució de la revista, tal com va fer a partir del gener de 1991. D’altra banda, també s’acordava que a partir del gener de 1991, el president de l’AAEET també tindria el càrrec de director de Cultura. La revista passava a tenir entre quaranta-vuit i cinquanta-sis pàgines, que quedaren reduïdes a quaranta l’any 2002. Inicialment, entre aquestes pàgines, s’hi comptava una separata central amb quatre pàgines destinades a la vida de l’AAEET, però, a partir dels darrers mesos del 1996 la separata va desaparèixer i es destinaren a la informació de l’entitat les darreres pàgines de Cultura. Pel que fa al contingut de la resta de la revista, aquesta tractava altres temàtiques, majoritàriament de caràcter vallenc, sovint amb la publicació de monogràfics que s’ocupaven d’un aspecte concret de Valls, com era el cas de l’ensenyament, el comerç, l’exposició de Nadal,… Imatge-9 es va fer càrrec de treure Cultura al carrer fins el número de desembre del 2003. L’any següent s’encetava una nova etapa, l’actual, en que tot el procés de maquetació i distribució de la revista es tornava a portar a terme directament des de l’entitat, mentre que la impressió requeia en l’empresa Formes Gràfiques. Canviava una vegada més el format de la portada i de les pàgines interiors, però mantenia una estructura interna similar a l’anterior, i la revista quedava fixada en un total de quaranta pàgines. Pel que fa als continguts, aquests seguien sent majoritàriament de caràcter vallenc, i com a canvi important cal dir que augmentava el nombre de pàgines destinades a la vida de l’AAEET, que en alguns números arribaren fins les deu .

Cultura ha experimentat una evolució des d’aquell primer número publicat ara fa noranta anys, adquirint un considerable prestigi guanyat cada mes amb els treballs de prop de set-cents col·laboradors, que en un moment o altre hi han escrit articles de temàtica diversa en funció de la seva especialització. Aquests han convertit Cultura en una publicació de consulta obligatòria, no només per qui estigui interessat en la història i el present de l’AAEET, sinó també per tot aquell que vulgui aprofundir en el coneixement de qualsevol aspecte de la nostra ciutat. La concessió a Cultura l’any 1981 del I Premi Tasis-Torrent, i del III i X Premi Ventura Gassol, el 1995 i el 2002 respectivament, esdevenen un bon indicador de la qualitat assolida per la revista.