Historia

75_anys_aaeetEl 23 de febrer de l’any 1927 va tenir lloc la fundació de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola Professional de Valls. El seu naixement cal entendre’l dins del context de l’esmentada Escola, creada per iniciativa ciutadana l’any 1924, gràcies a l’esforç dels industrials i dels obrers vallencs, que amb la col·laboració d’alguns personatges importants de la vida cultural de la ciutat, aconseguiren posar-la en marxa amb l’objectiu de formar bons professionals per les indústries locals.

Als pocs anys de funcionament de l’Escola, durant el curs 1926-1927, l’entusiasme dels alumnes vers aquest centre docent va donar peu al projecte d’unir-se en una associació que tindria com a objectiu el millorar en la mesura possible l’obra formativa de l’Escola, i al mateix temps continuar mantenint ben forts els llaços que havien establert els alumnes entre ells i amb l’Escola una vegada deixessin d’estudiar-hi.

El 17 de febrer del 1927 tingué lloc una reunió inicial, convocada pels propis alumnes, en la que aquests decidiren donar suport a la idea de crear l’Associació, acordant nomenar una comissió perquè ho posés en coneixement de l’òrgan gestor del centre, el Patronat Local de Formació Professional, perquè aprovés la proposta si la creia convenient. Al cap d’uns dies, el vespre del 23 de febrer, l’esmentat projecte va convertir-se en realitat quan en una nova reunió al local de l’Escola, l’antic convent del Carme, i davant d’una nombrosa assistència, l’esmentada comissió els va comunicar el vist-i-plau del Patronat, a més del seu suport total, per a poder constituir l’Associació d’Alumnes de l’Escola de Formació Professional de Valls. En aquella mateixa reunió s’escolliren els alumnes que ocuparien els càrrecs de la primera Junta Directiva de l’Entitat que naixia en aquell moment, sent President, Artemi Plana; Vice-president, Francesc Poblet; Secretari, Paulino Guivernau; Vice-secretari Ramon Güell; Tresorer, Francesc Manresa; Comptador, Joan Mercadé; i Vocals, Antoni Massó, Jaume Serra i Manuel Giménez. Ells eren alguns dels qui havien concebut i defensat el projecte, sobresortint-hi la figura d’Artemi Plana, que juntament amb Rafael Morlà (que més endavant també seria president de l’Associació) i Rafael Solé, ja l’any 1923 havia proposat la creació d’una escola per formar professionalment als joves treballadors.

Immediatament es posaren a treballar en la confecció dels estatuts de l’Entitat per remetre’ls al Govern Civil de Tarragona, sent aprovats pel Governador el 3 de maig d’aquell any, quedant així oficialment legalitzada l’Associació. En aquests primers reglaments quedava ben definit l’objecte de l’Associació: el millorament de la cultura en general dels seus associats i el perfeccionament en la tècnica especial.

Des de bon començament, la tasca realitzada per la Junta Directiva s’encaminà a la consecució d’aquests fins, col·laborant activament amb el Patronat, exposant-li les peticions i queixes de l’alumnat, prenent part en l’organització d’excursions i exposicions de final de curs, mentre que paral·lelament creava dos importants instruments per millorar la cultura dels associats i alumnes, la biblioteca de l’Associació, aquell mateix 1927, i el butlletí Cultura, portaveu de l’Entitat i a la pràctica de l’Escola, el desembre del 1928.

Aquest darrer any, el govern va promulgar l’Estatut de formació professional, mitjançant el qual aquests tipus d’estudis passaven a ser controlats pel Ministeri del Treball. Pel que respecta al centre vallenc es convertia oficialment en Escola del Treball el setembre del 1929, fet que motivà lògicament el canvi de nom de l’Entitat, adoptant el d’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola del Treball (AAEET).

Per aquestes dates l’Associació ja desenvolupava una important quantitat d’activitats que oferien als alumnes i associats complements a l’ensenyament que rebien a les aules i tallers. Són els anys en que l’Associació comença a prendre el relleu al Patronat en l’organització d’actes culturals, com és el cas de conferències, la posada en pràctica de sessions de cinema educatiu, concursos escolars, cursets, visites d’estudi a les indústries locals, etc., als que s’hi afegiren la realització d’excursions i la pràctica d’esports. Molts d’aquests actes transcendiren més enllà de l’Escola, sent-ne un exemple el Festival de Ràdio organitzat juntament amb l’emissora Ràdio Barcelona el maig del 1930 al Teatre Principal, amb la finalitat de divulgar els valors i belleses de la ciutat.

Si bé inicialment la Junta Directiva s’ocupava de preparar i supervisar els diferents tipus d’actes realitzats pels associats, el volum que aquests estaven assolint a inicis dels anys trenta, va fer optar als directius de l’Entitat per emprar la fórmula de crear Seccions amb Juntes directives pròpies, que organitzessin i gestionessin tot el referent a cadascuna de les activitats importants que es duien a terme dins l’Associació. D’aquesta manera l’any 1931 apareixien les seccions d’Esports, la de Cultura i l’Excursionista, a les que s’afegiren el 1936 la secció d’Escacs, i la de Fotografia, amb el seu laboratori.

Durant els anys trenta, l’AAEET de Valls jugà el seu paper dins del moviment federatiu que estava sorgint entre les associacions d’alumnes a nivell de Catalunya i de l’Estat. L’Associació vallenca formà part de la Federació Provincial que es constituí el 1932 juntament amb les AAEET de Tarragona, Reus i Tortosa, ostentant-ne la presidència del 1932 a mitjans del 1935, al ser la més antiga de les quatre.

Posteriorment, la dissolució del Patronat a l’inici de la Guerra Civil, sent substituït per un Comissari de la Generalitat, va permetre que els anys 1937-1938 l’Associació a la pràctica arribés a dirigir l’Escola juntament amb el Director i el Comissari. Cal remarcar també durant aquest conflicte, la realització d’una tasca de salvament d’obres d’art, recollint-les a l’Escola, i amb elles els intents de crear un museu a Valls. Al mateix temps es produïa una progressiva reducció de les activitats de les seccions, que s’anaren apagant una a una, a mesura que els seus components s’incorporaven a files, fins al punt que en els darrers mesos d’existència de l’Entitat, les noies (que s’hi havien incorporat a partir del 1934) cobrien les constants vacants de la Junta de l’Associació i de la redacció de Cultura. Però malgrat aquests esforços, l’AAEET i el seu butlletí deixaren de funcionar a finals del 1938.

A partir d’aquell moment s’inicià un parèntesi d’inactivitat de l’Associació i de la pròpia Escola, marcat pel final de la Guerra Civil i el començament de la postguerra. Però gràcies al fet de que seguia viu l’entusiasme i la voluntat de posar en funcionament l’Escola i l’Associació entre els antics alumnes i associats, i sobretot al suport i protecció que va rebre per part de l’alcalde Josep M. Fàbregas, es va aconseguir que el gener del 1940 l’Escola, reprengués les seves activitats, emplaçada a l’edifici de l’antic Quarter, amb un Patronat refet, a la que s’hi va afegir de nou l’AAEET el juliol del 1940.

Aquells primers anys quaranta representaren un període de recuperació i consolidació de l’Entitat, que malgrat anar amb una sabata i una espardenya, va continuar actuant envers la consecució dels seus objectius, posant de nou en funcionament la biblioteca i les diferents seccions, amb major o menor fortuna, sobresortint clarament pel seu volum d’activitat constant, l’antiga Excursionista, ara anomenada Secció de Muntanya, seguida per la d’Esports, recuperant lentament i ampliant totes les línies d’acció que havia creat als anys trenta. S’intentà publicar de nou la revista Cultura, fent-se durant uns anys la denominada Cultura mural, consistent en una sèrie de fulls informatius que es penjaven al taulell d’anuncis de l’Entitat, fins que el març del 1945 el butlletí tornà a sortir a la llum, iniciant una segona etapa encara vigent.

L’Associació seguia fortament lligada a l’Escola, seguint les vicissituds del centre docent, així quan el 1956 es convertí en un autèntic centre oficial, l’Escola de Maestria Industrial, desapareixent la iniciativa privada amb la dissolució del Patronat Local, l’Entitat optà per adaptar el seu nom a la nova realitat, passant a denominar-se Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola de Maestria Industrial, (AAEEMI) el 1957. L’Entitat també va establir bones relacions amb l’Institut Laboral (l’actual IES Narcís Oller), creat l’any 1952 al mateix edifici de l’Escola i de l’Associació.

Amb el pas dels anys s’anaren creant noves Seccions a mesura que existia un grup d’associats afeccionats a algun tipus d’activitat concreta, així el 1951 naixia la Secció de Ràdio, el 1960 la de Filatèlia i Numismàtica i el 1969 la de Cinema, sense oblidar els diversos intents de crear una Secció de Teatre que no arribaren a quallar. Cal remarcar també que al llarg de la història de l’Entitat aquesta ha organitzat sovint actes festius per als seus associats i celebracions commemoratives, els quals agafaren un major relleu entre les dècades dels cinquanta i setanta, a partir de la creació del Dia de l’Associat, substituït més endavant per la Setmana de les Seccions, mentre que va mantenir el contacte amb les Escoles i Associacions germanes de la província, prenent part activament en la realització de diversos Aplecs de les Escoles del Treball, als anys quaranta i cinquanta.

L’Associació es va seguir mantenint viva malgrat algunes crisis passatgeres, iniciant-se un distanciament amb l’Escola a finals dels anys setanta, que s’agreujà quan aquesta va traslladar-se a les seves instal·lacions actuals del carrer de la Creu de Cames, mentre que l’Entitat restava a l’antic Quarter, per més endavant cercar un altre local propi. A més, els diversos canvis de nom experimentats pel centre docent per aquelles dates, actualment convertit en IES Jaume Huguet, antiga Escola del Treball, van fer prendre la decisió de retornar a l’antic nom d’AAEET, l’any 1983.

Malgrat que algunes de les seccions passaren a l’inactivitat entre finals dels setanta i inicis dels noranta, també en sorgiren de noves, cas de les seccions d’Atletisme, de curta però intensa vida, i de Bàsquet, l’any 1984, al poc temps de desaparèixer la Secció d’Esports, i  la d’Espeleologia, el 1985, com a producte d’una escissió dins de la Secció de Muntanya, on es practicava aquesta modalitat des dels anys trenta. L’any 2003 va tenir lloc la recuperació de la Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme i de la secció AAEET – Grup Atlètic Alt Camp, que recuperava la pràctica de l’atletisme a l’entitat, a la que s’afegí als pocs anys, la creació de la subsecció de l’escola d’atletisme. Un parell d’anys més tard, el 2005, tingué lloc la constitució de la Secció SlotValls AAEET, que estigué activa fins l’any 2007. Finalment, el 2006, s’hi afegí una nova secció, la de Cultura Popular, en incorporar-se a l’entitat la Colla gegantera El Calçot. Actualment segueixen completament actives les seccions de Muntanya, Espeleologia, Bàsquet, Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme, AAEET – Grup Atlètic i Cultura Popular, mentre que, les seccions de Ràdio, Fotografia i Cinema, actualment es mantenen pràcticament sense activitat.

Les activitats realitzades per l’AAEET al llarg dels seus 86 anys d’història, tant si han estat organitzades directament des de la seva Junta Directiva o han anat a càrrec de les Seccions deixaren una forta empremta no només entre els associats i alumnes, sinó també en el conjunt de la vida cultural i esportiva de la ciutat de Valls. La creació de l’Exposició de Nadal d’artistes vallencs; de l’Escola Taller d’Art; les diferents exposicions i certàmens de fotografies i de cinema amateur, que de categories locals arribaren a nacionals; les nombroses exposicions i la divulgació de l’afecció a la filatèlia, la numismàtica i el col·leccionisme en general; la celebració de la tradicional Festa del Llibre a l’Escola; l’organització de cicles de conferències i de cinema cultural; la participació en campionats locals i provincials de futbol, atletisme i bàsquet, arribant els dos darrers a competicions a nivell català; el pes cultural de la revista Cultura, una de les deu publicacions vigents més antigues entre la premsa comarcal catalana i la de més longevitat de tots els temps a Valls. Sense oblidar tampoc les excursions i escalades que iniciades a les muntanyes properes, en una constant progressió han acabat assolint els cims més alts del món; la celebració de la tradicional Pujada a Miramar, a peu i en BTT, les trobades i sortides geganteres, les importants campanyes espeleològiques dutes a terme al nord de l’Estat, la particila posada en funcionament d’una emissora de ràdio durant uns anys, la RCA, l’impuls donat a la pràctica dels escacs en aquesta ciutat, l’organització del mercat mensual del col·leccionisme, etc. Tot plegat només és una petita mostra del que ha representat l’AAEET al llarg d’aquests anys i del seu bagatge cultural i esportiu, que ha merescut el reconeixement dels vallencs i les seves autoritats, rebent la Medalla d’Or de la Ciutat l’any 1979, en reconeixement a la tasca realitzada.